FEINA PER A AQUEST ESTIU:

       1. Fes 10 redaccions al teu blog, acompanyades d'imatges i amb un mínim de 200 paraules cada una, sobre els següents temes:

            l'amistat, l'amor, l'adolescència, la desigualtat social, la felicitat, la tristesa, la por a la solitut, el racisme, la crisi i la darrera de tema lliure.



La Crisi


La teoria dels cicles econòmics considera que les crisis econòmiques són esdeveniments recurrents de la història econòmica. Aquest punt de vista no és compartit per tothom. Basant-se en l'observació de les depressions econòmiques que havien afectat periòdicament l'economia europea després de 1825, Karl Marx descriví la crisi com un dispositiu històricament inevitable. Segons Marx, aquestes crisis eren «crisis de sobreproducció. Per l'escola austríaca d'economia, les crisis són essencialment degudes a l'acumulació de defectes d'ajustament de l'aparell de producció a la demanda real. En tractar d'impulsar o de retardar aquests ajustaments mitjançant la legislació o la creació de moneda, l'Estat no fa més que acumular els problemes que s'hauran tard o d'hora desembocar en una crisi, que podria haver estat evitada, o almenys ésser menys greu, deixant que els ajustaments es produeixen progressivament. La paraula crisi fa referència directa al concepte de cicle. La teoria del cicle més coneguda d'aquesta escola és la de Hayek (Cicle de Hayek), lligada a la taxa d'interès. La teoria marxista a vist en el liberalisme un sistema generador de crisi en si mateix, essencialment a causa dels conflictes d'interessos entre patrons i obrers, que és el que s'anomena en termes polítics, la «lluita de classes», concepció fonamental entre els partits polítics d'esquerra. A la inversa, els economistes liberals veien en el sistema, la possibilitat d'autoregular-se. Adam Smith, al segle XVIII, n'és de fet l'ardent defensor i partidari ell esmenta la intervenció de la mà invisible del mercat. La majoria dels economistes contemporanis estimen que cal regular determinats mercats. Aquest paper regulador és tornat a l'Estat, que ha d'efectuar mesures governamentals, especialment d'incitació subvencions o desgravaments fiscals i de taxes suplementàries (per exemple una taxa sobre el carboni o l'emissió de CO2 a l'atmosfera. El Keynesianisme estima que l'Estat ha d'intervenir per rellançar l'economia durant els períodes de crisi. La concepció de crisi econòmica ha permès també posar en evidència el fet següent: l'economia depèn molt de fenomens d'anticipació, és a dir, en gran part, de la confiança que els individus puguin tenir en l'economia i en el futur. Al contrari, la perspectiva de períodes problemàtics o d'anticipacions negatives pot provocar una crisi econòmica o accelerar-ne els efectes.