dijous, 25 de juliol del 2013

FEINA PER A AQUEST ESTIU:

1. Fes 10 redaccions al teu blog, acompanyades d'imatges i amb un mínim de 200 paraules cada una, sobre els següents temes:



  l'amistat, l'amor, l'adolescència, la desigualtat social, la felicitat, la tristesa, la por a la solitut, el racisme, la crisi i la darrera de tema lliure.




La Felicitat!

La felicitat és un estat suprem que sol ser el desig de la majoria de la gent. Però assolir aquesta plena felicitat pot ser fàcil o difícil segons les prioritats de cada persona. Aquestes prioritats venen determinades per criteris sociodemogràfics com ara l'edat o el sexe. Pel que fa a un adolescent, es considera que està en plena felicitat si manté un bon estat familiar, té bones relacions d'amistat i fins i tot es té en compte l'amor. Però cal afegir que molta gent necessita complementar la seva felicitat amb un enriquiment cultural que els fa ser encara més feliços que els altres. En el cas d'un adult, la felicitat variaria segons l'estil de vida, per exemple, la plena felicitat d'un hippie podria ser aconseguir la màxima tranquil·litat, però per altres ho seria una família. Jo crec que la majoria de nosaltres som molt exigents al determinar la nostra felicitat. Sí, si hem considero una persona feliç, encara que hi hagi dies en que només penso si hi haurà algú més infeliç que jo, aquests són només dies dolents, però crec que tots nosaltres som molt afortunats de la vida que tenim i si no som feliços, ho hem de ser.

FEINA PER A AQUEST ESTIU:

1. Fes 10 redaccions al teu blog, acompanyades d'imatges i amb un mínim de 200 paraules cada una, sobre els següents temes:



  l'amistatl'amor, l'adolescència, la desigualtat social, la felicitat, la tristesa, la por a la solitut, el racisme, la crisi i la darrera de tema lliure.


La Desigualtat Social

Els importants canvis tecnològics i socials viscuts en les últimes dècades
han provocat unes profundes transformacions en les societats del nostre entorn.
Un d’aquests canvis socials ha estat la multiplicació de la diversitat cultural dels
seus components, una diversitat que, de vegades, és utilitzada com a legitimació
de l’exclusió social que pateixen determinats col·lectius minoritaris, entre ells,
molts dels immigrants que procedeixen de països empobrits d’altres continents.
El creixement del nombre dels membres d’aquests col·lectius, que segons
l’opinió de gairebé tots els experts, continuarà augmentant, ha plantejat nous
problemes (alhora que n’ha desenterrat d’altres, no tan nous, referits a l’exclusió
social del col·lectiu gitano), pel que fa a les relacions entre educació, exclusió
social i diversitat cultural. A una inicial constatació que hi ha una falta de marcs teòrics consolidats i de models d’intervenció ajustats a l’ara i l’aquí, l’article apunta la necessitat de
prendre un cert distanciament davant dels problemes educatius i socials que
planteja aquesta multiculturalització i aquesta exclusió social creixents en la
nostra societat, que ens permeti distingir les causes de les disfuncions dels seus
símptomes.Es requereix el discerniment necessari perquè les qüestions urgents no
ens facin oblidar les importants. Els objectius fonamentals d’una educació cívica, intercultural i emancipadora seran, doncs, els processos d’ensenyament de les habilitats personals i
socials necessàries per aconseguir aquesta integració, per gestionar els inevitables conflictes quotidians que emergiran, i per modificar actituds i actuacions en
la línia d’una implicació personal més gran en la lluita contra tota forma d’exclusió social i en pro de la solidaritat

dimarts, 23 de juliol del 2013

FEINA PER A AQUEST ESTIU:

1. Fes 10 redaccions al teu blog, acompanyades d'imatges i amb un mínim de 200 paraules cada una, sobre els següents temes:

  l'amistatl'amor, l'adolescència, la desigualtat social, la felicitat, la tristesa, la por a la solitut, el racisme, la crisi i la darrera de tema lliure.


l'adolescència


Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un nen però encara no s’és un adult. De fet l’adolescència és el trànsit de la infància a l’edat adulta. Durant aquest procés, el noi o la noia anirà adquirint una major independència i seguretat en ell mateix. Però per poder-la adquirir, abans s’haurà de desfer de la dependència que té dels adults. I per arribar a tenir un criteri propi, també haurà de rebutjar les opinions dels pares i fer valer les seves pròpies. En conseqüència, la tradicional rebel·lia que mostren els adolescents envers els pares i l’autoritat en general, no l’hem de veure com un problema, sinó com un pas necessari per tal que aquell nen o nena creixi i arribi a fer-se un adult, amb pensament i opinions propis, i capaç de valer-se per ell mateix.
 El preadolescent era individualista, buscava només aquelles persones que pensaven com ell. Ara a l’adolescència, s’obre a les influències més diverses. Són importants en aquesta etapa les bones companyies, que ofereixin un bon model.
Presenta interessos socials. És l’edat de l’entrega i la generositat. Participarà en els moviments associatius juvenils i es veurà involucrat en tot tipus de revolta social.
El temps que comparteix amb els seus amics augmenta durant l’adolescència. Se sent més comprès i acceptat per ells, i dedica cada vegada menys temps als pares i a la família.
Les amistats de la infància es basaven en les activitats comunes; en canvi, a l’adolescència, les amistats comparteixen activitats però també una similitud d’actituds, valors, lleialtat i intimitat.
Entre les noies, les converses íntimes, amb un alt grau de revelacions personals, l’ajuden a desenvolupar i explorar la seva identitat, com també la seva sexualitat i els sentiments que aquesta desperta en ella.
Les amistats dels nois no solen ser tan íntimes com les de les noies. En els grups de nois es referma el valor de cada un a través d’accions i actes, més que no pas de revelacions personals.
Els nois desenvolupen la intimitat personal més lentament i més tard que les noies. Les noies buscaran abans que els nois la intimitat amb algú del sexe contrari. A mesura que s’intensifiquen les relacions amb companys de l’altre sexe, decreix una mica la relació amb els del propi sexe.

dilluns, 15 de juliol del 2013

FEINA PER A AQUEST ESTIU:

1. Fes 10 redaccions al teu blog, acompanyades d'imatges i amb un mínim de 200 paraules cada una, sobre els següents temes:

  l'amistat, l'amor, l'adolescència, la desigualtat social, la felicitat, la tristesa, la por a la solitut, el racisme, la crisi i la darrera de tema lliure.

L'amor

L'amor, és un sentiment que neix expontaneamente des del cor de cada persona cap altra.El amor neix entre dues persones, ja sigui de pare a fill, de mare a fill, entre germans, entre amics, entre un home i una dona ... i de diferents formas.Hablare una mica de l'amor entre pare he fill; aquest amor neix per al fill, des l primer dia del seu naixement i es perllonga al llarg de tota la seva vida. cada dia que passa per al fill, és un apreder i d'aquesta tasca s'encarrega el pare en la seva gran majoria, ja que el pare és l'exemple que el fill va a seguir i la millor manera perquè un pare pugui arribar al seu fill és amb amor. Igual és el fill amb el pare que dia a dia li demustra seu amor respectant, obeint ... i sobretot donant-li el lloc de pare que li correspon
De la mateixa manera és l'amor de mare amb el fill, només que mes profund ja que la mare el porta al ventre durant nou mesos, el porta al món amb dolor i li dóna el pit després de néixer. En moltes oportunitats ha entre els pares enveges per la preferència dels fills cap al pare o la mare però no hi ha per pensar així, millor pensem com Marco Tulio Ciceró que ens deia que ningú qui confia en si, enveja la virtut de l'altre. Parlem ara una mica de l'amor entre germans, en aquest tipus d'amor ens preguntarem serà igual que l'amor d'amic? . Si bendria fer igual només que més gran ja que aquest amic que és el teu germà, és un amic que ho tens des que tens ús de rao, sempre ho has tingut i sempre ho tindràs.
L'amor de germans molt s'enfoca en el que és la correccion Per què?. Per que els germans grans són els que ajuden els pares amb la formació dels fills, això genera moltes vegades que es confonguin els hemanos menors i es preguntin el meu germà gran em vol? O no em vol? Per això totes les persones hauríem de entendre ue el que estima corregeix pel bé de l'altre i si no ens agrada que ens corregeixin llavors ens perjudiquem nosaltres mateixos com va dir Manuel de Epictet si no ets feliç el culpable ets tu.
Fem una comparació entre l'amor d'amics i l'amor de parella:

Per a aquesta conparacion ens basarem en el que va dir Aurore Dupin "l'amor sense admiració només és amistat. En comenzandoi per la ja esmentat, realment és cioerto el que estima a una altra persona l'admira i de l'admiració neixen els detalls i de hi part el enamorar a una altra persona, per altra banda l'amistat és una cosa més superficial només veu l'exterior i no interioritza només li intereza estar una estona amb aquesta persona però no ho veu com una cosa futur.

L'amor de parella també té les seves coses desagradables com ara:

· El enamorar-se i no ser correspost.
· El enamorar-se i ser enganyat.
· L'ésser utilitzat per l'altra persona.
· El enamorar de la persona equivocada.

Un gran problema és que moltes vegades el plaer es confon amb l'amor una refleccion per això és el pensament que ens va deixar Siddharta Gautama que no diu que el plaer és brebe amb un llampec, llavors per a desitjar els plaers?
El meu punt vista és que sempre l'amor és recíproc en tots els casos però tot parteix d'estimar-nos a nosaltres mateixos, si ens estimem, si no ens estimem a nosaltres mateixos menys podrem donar amor i si no donem amor ningú ens va a estimar .
En conclucion puc dir que l'amor és un tema infinit i important en la vida de cadascú per això és important estimar i ser estimats.

FEINA PER A AQUEST ESTIU:

1. Fes 10 redaccions al teu blog, acompanyades d'imatges i amb un mínim de 200 paraules cada una, sobre els següents temes:

  l'amistat, l'amor, l'adolescència, la desigualtat social, la felicitat, la tristesa, la por a la solitut, el racisme, la crisi i la darrera de tema lliure.



  • L'Amistat


Anem a parlar d'un tema che afecta a tots en la vida de cada dìa i en les relacions amb altres persones. Per començar, cal explicar què és l'amistat: és una relació entre persones basada en un sentiment recíproc de simpatia i respecte. Per a mi, és un dels sentiments màs importants: crec que no puc viure sense amics perquè, d'una banda, m'ajuden quan estic en dificultat, sé que puc comptar amb ells i, per altra banda, em fan divertir, oblidar els problemes amb sonrisar i bromes.
Per seguir, crec que cal fer una distinció entre els amics i els coneguts: els amics estàn màs prop, se'ls pot explicar tot, mentre que és difícil confiar al cent per cent amb els coneguts.
A més a més, l'amistat no és un sentiment que es pot prendre a la lleugera: si tens un amic tens que respectar en tot. Ser amics no vol dir tan sols la sortir a la nit, sinó que ajudar-se recíprocament.
Cal afegir que si, per una banda, és difícil buscar amics sincers, d'altra banda, l'amistat pot durar molts anys o tota la vida. Pel que fa a mi, tinc una amiga che es diu Carla: ens coneixem des que érem nens i, encara que ara estem lluny (ella viu en Englatesrra), ens parlem per telèfon gairebé cada setmana i per correu electrònic gairebé cada dìa. Quan ella estava a Itàlia tenia molts problemes perquè els seus pares van morir per un accident de circulació i, per això, jo vaig intentar estar-tan a prop. Crec que aquesta és una amistat sincera. Hi ha qui opina que es pot viure sense amics, que és millor viure per només perquè no hi ha sinceritat entre persones. Per descomptat, pot ser que l'amistat acabi perquè un amic es comporta malament, però estic convençut que no es pot generalitzar perquè hi ha persones sinceres.
Per finalitzar, l'amistat és, de vegades, un àncora de salvació en les dificultats que la vida ens tira en cara a mans plenes i acabo dient que, si jo no hagués tingut amics, no hauria pogut viure asì despreocupat i feliç.

Per a mi l'amistat és una cosa que no l'canviària per res. Aquella gent que Sempre m'ajuda Quan més La necesitu està Sempre al meu costat-. Amb els Grans amistat els hi he parlat de secrets que mai els hi diria ALS meus parells, per AIXÒ i Moltes coses mes són tan Especials AMB un valor ÚNIC.