dilluns, 19 de novembre del 2012

Llueve sobre el campo verde, llueve con poesía / Plou poesia sobre els verds camps.

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

2. Busca información sobre el autor Juan Ramón Juménez.

3. ¿La lluvia está personificada en este poema? Justifica tu respuesta.

4. ¿Que visión tiene el poeta?

5. ¿Te gustan los dias de lluvia? Justifica tu respuesta.

La pluja va remullant amb les seues gotes la tardor, els camps agraeix el seu regal. En la ciutat els paraigües fan d'escuts de colors en la nostra lluita contra ella.

Llueve sobre el campo verde...
¡Qué paz! El agua se ...abre
y la hierba de noviembre
es de pálidos diamantes.

Se apaga el sol; de la choza
de la huerta se ve el valle
más verde, más oloroso,
más idílico que antes.

Llueve; los álamos blancos
se ennegrecen; los pinares
se alejan; todo está gris
melancólico y fragante.

Y en el ocaso doliente
surgen vagas claridades
malvas, rosas, amarillas,
de sedas y de cristales...

¡Oh la lluvia sobre el campo
verde! ¡Qué paz! En el aire
vienen aromas mojados
de violetas otoñales.

(Juan Ramón Jiménez)

1) Quiere decir que la lluvia cuando cae del cielo lleva todo lo mal de la tierra, de la gente y de las cosas... Dice tambien que cuando cae la PAZ reina....

2) Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva, 23 de diciembre de 1881 – San Juan, Puerto Rico, 29 de mayo de 1958) fue un poeta español, ganador del Premio Nobel de Literatura en 1956, por el conjunto de su obra, designándose como trabajo destacado de la misma, la narración lírica Platero y yo.

Juan Ramón Jiménez nació el 23 de diciembre de 1881 en la casa número dos de la calle de la Ribera de Moguer. Era hijo de Víctor Jiménez y Purificación Mantecón, quienes se dedicaban con éxito al comercio de vinos. En 1887 sus padres se trasladan a una antigua casa de la calle Nueva y aprende primaria y elemental en el colegio de Primera y Segunda Enseñanza de San José.

3) Si, porque dice que la lluvia es la "salvacion" de ellos, que la lluvia lleva todo lo mal de la tierra..

4) Vision de Paz.

5) A veces si,a veces no por que . es bueno llover, pero tambien es malo... todo tiene una razon....

El món torna boig

1. Tema de l'escrit.

2. Per què penses que s'estructura així, d'una manera repetitiva? Quina és la intencionalitat de l'autora?

3. Afegeix quatre frases teves, personals, de coses que pensis seguint la mateixa línia de l'escrit: Això em ve al cap...

4. Escriu les idees fonalmentals que defensa aquest escrit i si s'adiuen amb el temps que corren.

El món torna boig...

El món torna boig...

Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

Això em ve al cap quan veig informació manipulada.

Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és just.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la feina pel seu color polític.

Això em ve al cap quan veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.

Això em ve al cap quan veig personatges monàrquics que no són jutjats com toca.

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.

...o sempre ho ha estat.

1) Aixo em ve al cap.

2) Per que crec que en el nostre cap diem cantant .. La autora intencionat escriu en aquest text la majoria des les coses que el nostre cap pensa.

3) Aixo em ve al cap que la meva rutina diari es sempre la mateixa.

Aixo em ve al cap que la meva vida sempre passam coses que sempre segui la mateixa.

Aixo em ve al cap que l'institut que els polítics son tots uns cabrons de merda... XD

Aixo em ve al cap que la meva professora de Ambit Sl es molta bona professora...

4) ----

dijous, 15 de novembre del 2012

Educar no ha de ser sinònim de prohibir, ha de ser sinònim d'ensenyar responsabilitat.

Moltes vegades associam la paraula educació a prohibició i, tot i que els infants quan són petits, necessiten d'aquestes prohibicions per la seva integritat física, quan creixen, funcionen molt millor amb el raonament que no pas amb una prohibició.

Amb això no vull dir que no se'ls hagin de prohibir coses, és clar que sí, però és important basar la nostra tasca educativa en ensenyar-los a ser responsables i a saber quan una cosa no s'ha de fer, no perquè estigui prohibida, sinó perquè el seu coneixement els diu que no s'ha de fer, per tal cosa o per tal altra.

La paraula prohibició crida els subjectes que estan en procés de creixement a les ganes de rebel·lió, a uns més que a uns altres, però normalment, sobretot a l'etapa de l'adolescència, a les ganes de dur a terme la transgressió d'aquestes normes. Per què? Perquè és divertit, perquè és una manera d'autoreafirmar-se com a persones, de cridar l'atenció, de sentir-se diferents, de sentir-se majors, de rebutjar el món adult...

La millor opció és la comunicació, com sempre, a través de la qual es podran transmetre valors importants per a la vida d'una persona que viu en societat.

Un exemple que explica el que vull dir amb tot això:
Un professor o una professora de secundària es troba davant un grup d'alumnes. El professor o professora ha de sortir un moment de classe. Quan torna, la classe està desbaratada, alguna taula pel terra, etc... El professor o professora decideix no castigar el grup, sinó fer-lo reflexionar. Els diu que ja són grans i que els vol tractar segons l'edat que tenen, però que l'actitud mostrada no equival a la maduresa que haurien de tenir. Els diu que se'ls ha de poder donar llibertat, sense que es converteixi en llibertinatge i els explica que, si veu que no els pot deixar sols perquè fan desastres, sempre hauran d'estar vigilats pel professorat, i no podran gaudir de moments sense la figura de l'adult.

Com que tot això els ho diu amb bones paraules, l'alumnat escolta amb atenció. S'adona que si la pròxima vegada que el professorat el deixa sol es porta malament, sempre estarà sota vigilància, per tant, sap el que ha de fer la propera vegada. El professor o professora tot això ho té molt clar i sap que, després della xerrada, han après alguna cosa, la responsabilitat de portar-se bé, encara que no hi hagi cap adult.
Això és educar... És lògic no poder deixar un grup d'adolescents sol durant un determinat temps? Un grup d'alumnes demostra la seva educació, precisament, quan està sol. Clar que és molt més fàcil el càstig ràpid i efectiu de tot el grup i dir-los que no estaran sols mai més, però l'alumant no aprèn, sinó que encara li augmenten les ganes de rebel·lar-se.

Explicar-se, donar-se a entendre, parlar de les coses i no únicament prohibir... són les claus per a una bona comunicació entre l'educador i l'educand i per a una bona educació, com a resultat.

1. Tema principal del text.

2. Per a tu què és educar?

3. Quina idea d'educar s'ha de tenir segons l'escrit?

4. Escriu les quatre idees fonamentals en quatre frases.

5. Fes-ne un resum

1) La educació, no la prohibició.

2) Es mostrar a les persones les coses correctes de fer les coses de la vida quotidiana que DEU no has donat.

3) Un professor o una professora de secundària es troba davant un grup d'alumnes. El professor o professora ha de sortir un moment de classe. Quan torna, la classe està desbaratada, alguna taula pel terra, etc... El professor o professora decideix no castigar el grup, sinó fer-lo reflexionar. Els diu que ja són grans i que els vol tractar segons l'edat que tenen, però que l'actitud mostrada no equival a la maduresa que haurien de tenir. Els diu que se'ls ha de poder donar llibertat, sense que es converteixi en llibertinatge i els explica que, si veu que no els pot deixar sols perquè fan desastres, sempre hauran d'estar vigilats pel professorat, i no podran gaudir de moments sense la figura de l'adult.

Les llengües s’aprenen de forma interaccionada (hipòtesi d’interdependència lingüística. Comminuts).
El coneixement de més d’una llengua afavoreix el coneixement d’altres i desenvolupa la competència lingüística general.
Aprendre una llengua suposa usar-la en situacions reals de comunicació i no sols com a assignatura.
Els subjectes bilingües o plurilingües obtenen millors resultats escolars i intel·lectuals que els monolingües, sempre que es donen les condicions idònies per aprendre les llengües.

Escriu la teva frase emblemàtica i enriqueix el meu blog!!!

1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:

-Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança. -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.

Diu de DEU fa molt milla gros que ningú pot veure.

Diu que se el teu pare tens qualsevol cosa aixó significa que també tens 1 por mes que no tens cap.

Diu que nomes ha 10 amic que es pot contar amb elles, que te entens i ajuda quan necessiten.

...............................................................

Diu que se no entens las coses, mai podràs explicar.

Diu que per fer poemes necessiten tranquil·litat, una bona respiració, i ritma.

Diu que no existeix altres formes de estudiar la ciència, que ella es como es.

2) NO DESITJA QUE LA GENT NO VOL QUE ET PASSI

Teoria sobre els DIFTONGS i els HIATS

Diftongs:

        Poden ser decreixents (es diu així perquè decreix el to de veu: Aire): VOCAL + I U (AI, EI, II, OI, UI, AU, EU, IU, OU, UU) VOCAL FORTA+ VOCAL DÈBIL O SEMIVOCAL (AIRE)

                           creixents (es diu així perquè creix el to de veu iODE): : I U + VOCAL(QUA, QÜE, QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO) (QUATRE)

                                      I + VOCAL (IODE)

                                      I U ENTRE VOCALS (NOIA)

               *Quan hi ha diftong les dues vocals es comptabilitzen en una mateixa síl·laba.

       Hiats: (Personalment, sempre he vist els hiats com a EXCEPCIONS dels diftongs creixents)

      Els hiats apareixen quan tenim dues vocals en contacte, però pertanyen a síl·labes diferents.

              -Quan entren en contacte dues vocals fortes: te-a-tre

              -Consonant + i+a/e/o (Ma-ri-a)

              -Consonant +u+a/e/o (cu-a)

              -Un accent o una dièresi marquen la no formació de diftong, per tant: HIAT: pa-ï-sos

1. Escriu deu exemples de diftong creixent, deu exemples de diftong decreixent i deu de hiat.

1) qüestió, quota, pingüí, paraigua, pasqües, llengua, llengües

2) mai, remei, novii, noi, cuiner, blau, neu, ciutat, couràs, duus.

3) creieu, Paraguai, creueu, guaita, estudieu

La Revolució Francesa i altres herbes...

1. Cerca informació sobre la Revolució francesa. Penja imatges relacionades amb el tema.

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) és considerada el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.

La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.

La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí.

La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari.

2. Cerca informació sobre Napoleó. Explica la seva biografia i penja una foto del mateix.

Napoleone Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 - Santa Helena, 1821) fou un militar i home d'estat francès.

Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com aPrimer Cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maigde 1804), i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de laConfederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin. També de mentre que va ser Emperador dels Francesos va ser coprincep d'Andorra.

Va començar a destacar arran de la Revolució Francesa, on va comandar diverses i exitoses campanyes contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.

3. Escriu una carta a un amic. Pot ser inventada. 15 línies.

Hola, Antònia Lladonet! Escric aquesta carta per a dir que tu ets una bona amiga i una molt bona professora, em va agradar molt conèixer-te, jo tenc un poc de dificultat en la seva assignatura per que son molts coses, per vull sacar aquest curs, l'hi juro a vostè i la meva tutora JO VULL SACAR AQUEST CURS...

Be jo no tenc molt que dir per que las qualitats parlen mes alts...

Be, ja me aniré, que Deu il·lumine la seva família....

Deu

dijous, 8 de novembre del 2012

-Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

R: m'agrada tant aquestes imatges porque son molt relaxants...

-Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora,comparació, personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament.

Metàfora

Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.

Un trau sinuós,
obert al mig d’aquest tapís obscur,

El "trau sinuós" es refereix a la lluna en quart creixent i el "tapís obscur" representa la nit.
CEL D'ESTIU ("Quart creixent")

Comparació

Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

La pell del mar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat.

El segon vers conté una comparació evident. Noteu que el primer conté una metàfora: "de mocadors farcida" fa referència a les crestes blanques de les onades.
ORATGES ("Gregal")

Personificació:

Atribució de característiques animals a un esser inanimat o d'accions pròpies de les persones a qualsevol ésser no hum. Sospira arbres la campana, J Verdaguer.

Al·literació

Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.

Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.

Repetició del so palatal sord
ABECEDARI ("X")

Apòstrofe

L'apòstrofe és un recurs literari consistent en dirigir-se cap a una entitat no animada o abstracta, per exemple "Oh, sol, escolta'm!". A diferència de la personificació, l'apòstrofe considera aquesta entitat com a vocatiu, és a dir, com a possible destinatari del discurs literari. Sovint va acompanyada d'una exclamació o mecanisme per denotar èmfasi, incloent-hi interjeccions.

Encavallament

l'encavallament es produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc. Un exemple el podem trobar en aquest fragment d'un poema de Josep Maria López-Picó:

Tèbia i perfumada la nit talment com una

beutat que deslligués la cabellera bruna

damunt de sa nuesa... El seu esguard on mira

rient i viva flama encén d'una guspira.

dimecres, 7 de novembre del 2012

Color de novembre

(Josep Sebastià Pons)

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.

1. Explica el significat del poema.

R: Per a mi es lignificat del poema es que en novembre tot es millor, la mar se aixeca, el cel es mes blau, i tot aixo...

2) Escriu comparacions que hi surtin i les coses comparades.

R:

3) Com diu que és el cel?

R: El cel és com un vidre rosa.

4) Què li passa a la mar?

R: La mar a vespre deu tenir una profunda morada.

5) Com és per a tu el novembre? De quin color el disfressaries?

R: Per a mi el novembre es feliç i trist al mateix temps, primer es feliç porque dia 1 es cuaample anys de la meva avia, e 2 es trist porque dia 2 es dia de finades. M'en record de la meva repadrina que ja es mort...

dimarts, 6 de novembre del 2012

Encara existeixen les ventafocs? Hi ha moltes versions actualitzades, poemes que destrueixen la tipologia de nina guapa, pobra, que espera i aconsegueix el seu príncep blau, guapo i ric. Llegiu el poema de Raul Vacas i a veure què et sembla.

Cenicientas

(Raul Vacas)

A las muchachas rubias de los cuentos

que huyeron del amor sin hacer ruido

les hablaré del pájaro sin nido

que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos

y el corazón cuché, mudo y partido,

les hablaré de un reino prometido

donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres

en los servicios de las discotecas,

a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres

de príncipes con gafas y con pecas

1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.

2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.

3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema.

1) Quiere decir que explica sobre mujeres y sentimientos, que cada mujer tiene una forma y personalidad de ser y vivir. Pero lo que he entendido las mujeres son mas importantes que los hombres....

2) Esta resumido tambien na question 1.

3) 13 lineas, 4 estrofes, rima sentimental.

4) Yo creo que la diferencia entre ellos son que uno es mas senzillo y el otra e mas romantico y social...