Sempre púrpura
SEMPRE PÚRPURA
Assegut davant la consola, el podia veure gaudir d’aquell moment amb delit, entusiasme i diversió. Com un nen petit, en aquell moment tot el que l’envoltava s’esfumava com per art de màgia. Els seus cabells bruns, rebels i ferms el definien tan bé com el seu propi nom. Un nom d’un heroi llegendari que escapava de la llei i que tenia un gran cor, en benefici dels més desafavorits.
El seguia observant, mentre ell feia anar els dits d’ambdues mans ràpidament sobre el comandament de la consola, alhora que la seva cara emetia infinites ganyotes en mil·lèsimes de segon. Era com aquell heroi, de la vella Anglaterra, que es preocupava pels demés i ho donava tot, fent riure als seus amics i fent bromes a cada estona que se li presentava una ocasió.
Es feia gran, però el seu cor encara era el d’un infant. En aquell moment vaig creuar els dits i vaig desitjar que la seva sang es mantingués sempre púrpura.
1. A qui va dirigit? Fes-ne un comentari al blog de na Carolina i de pas li pots passar l'escrit d'agraïment que li vas fer!http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/00-de-quin-divers-parlem/sempre-purpura/
Es el robin, perque di moltes coses que robin te... un bo text... M'agrada, tot els text me'agrada..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada