1. Explica la societat espanyola del segle XIX.

 2. Explica la industrialització espanyola al segle XIX.

 3. Amplia la informació dels apunts de socials sobre la Mineria i el Carbó.

 4. Explica les condicions de feina dels miners i les malalties que poden contreure.

 5. Penja imatges relacionades amb cada activitat.


1) Durant el segon terç del segle XIX va tenir lloc la transició d'una societat de tipus estamental, basada en l'existència de grups caracteritzats per la possessió d'un "status" jurídic molt concret, a una societat classista en la que els grups socials es diferenciaven per un major o menor domini de la riquesa. El canvi, des d'un punt de vista jurídic, es va aconseguir mitjançant l'abolició del règim senyorial, les desamortitzacions, la consagració del dret a la propietat privada, la liberalització del comerç i la pèrdua de les prerrogatives dels gremis. Encara que el canvi jurídic va ser gairebé complet, no pot dir-se el mateix respecte al canvi real, que va mostrar clarament el caràcter transitori d'aquesta evolució, de tal manera que juntament amb trets de la nova articulació social van coexistir facetes pròpies i típiques de l'Antic Règim. 
Aquesta transformació s'ha d'incloure en el procés que es produeix a Europa amb la implantació de les idees liberals en els àmbits econòmic, polític i social. En aquest sentit s'ha de situar Espanya a cavall entre els països que abans o més pregonament van fer aquests canvis i els que els van fer 
posteriorment o amb menys efectivitat.



2)  Els problemes de la industrialització espanyola.- A mitjan segle XVIII, Espanya continuava sent un país eminentment agrícola. Els factors que van influir negativament en la industrialització van ser els següents: L’escassa capacitat de compra de la població espanyola. La manca d’inversions i l’absència de burgesia industrial. Els problemes de transport. L’escassetat de fonts d’energia. La posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa.
 La siderúrgia.- Els primers alts forns es van instal•lar a Andalusia. Astúries va ser l’altre gran centre siderúrgic. Però va ser al País Basc on es va consolidar una indústria siderúrgica potent. Les raons del seu èxit es troben en la creació d’un eix comercial pel qual s’exportava ferro a la Gran Bretanya a canvi de la importació de carbó de coc gal•lés, que era millor i més barat. A partir del desenvolupament siderúrgic, la indústria basca es va diversificar i van sorgir noves empreses de construcció mecànica i naval.
 La indústria tèxtil.- A mitjan segle XVIII, a Catalunya ja existia una important producció manufacturera d’indianes. La prohibició, l’any 1802, d’importar cotó filat va estimular la proliferació de filatures i el naixement de la indústria tèxtil moderna. Cap al 1830 aquesta indústria tèxtil va iniciar un procés de mecanització, i el 1833 va començar a funcionar la primera màquina de vapor. A partir de 1860, moltes indústries es van establir als marges dels rius per poder substituir el carbó per energia hidràulica, i van constituir colònies industrials.

3) L’explotació minera.- El subsòl espanyol és ric en jaciments miners i la seua explotació massiva va començar a partir de la legislació de mines de 1868. Van ser importants els jaciments de plom, coure, mercuri i zinc. Les dues activitats mineres principals d’aquest període estaven relacionades amb el carbó i el ferro, a causa de l’expansió de la siderúrgia. Els jaciments d’hulla més importants eren a Astúries. Les mines de ferro principals eren a Biscaia.El carbó és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic gràcies a que té un contingut majoritari de carboni. Els carbons es poden classificar pel percentatge en carboni que contenen, que està relacionat amb el percentatge d'humitat i d'impureses, i així hom distingeix entre torba, lignit, hulla i antracita. L'antracologia és l'estudi dels carbons vegetals.