L’ELEFANT I LA ZEBRA

Vet aquí una vegada una zebra i un elefant a l’Àfrica oriental. Tenien muntada la seva vida entorn a l’aigua, allà on hi havia, allà era on anaven. No tenien casa ni hipoteca, tampoc cap vincle amb la terra. Només es limitaven a passejar per ella, d’un cantó a l’altre cercant el monòxid de d'hidrogen, com si d'or es tractés.

La zebra tenia un caràcter peculiar, perquè veia el món de color blanc o negre. Lluny de cercar la virtut, allò que els clàssics situaven al bell mig del tot, la zebra preferia els extrems, la puresa.

L’elefant, potser per la seva grandària, era més aviat tranquil i altruista. Carregat d’una bondat i noblesa fugia dels extrems de la zebra i tot ho acabava veient bé, parant sempre la mà a qui ho necessitava.

Tots dos eren companys de viatge en un procés migratori de supervivència. Fins que un dia es toparen amb una pantera malferida. Aquesta agonitzava del dolor i tenia molta febre. Entre deliris i gemecs, els demanà socors. L’elefant es commogué i s’oferí a cuidar-la, mentre que la zebra, sempre amb molta pressa, li digué que no podien pas estar-se allà, que aviat necessitarien beure.

L’elefant, enfadat, no volia pas moure’s del costat de la pantera. I la zebra, poruga d’iniciar un viatge tota sola, va acabà acceptant la voluntat de l’elefant. Durant dies, curaren entre tots dos la pantera, fins que arribà el dia en que aquesta començà a caminar.

A la nit, mentre l’elefant i la zebra dormien, la pantera famèlica es cruspí la zebra. I començà sola a emprendre el viatge per cercar aigua, la fam li havia passat però estava assedegada. En canvi, l’elefant al despertar i veure la seva amiga morta, sense cap tros de carn que cobrís cap os del seu cos, s’arraconà i morí de pena.

1. Comenta'l a la pàgina de na Carolina http://www.somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/6-lelefant-i-la-zebra/.

2. Aquest text és una faula? Per què? Si, perque tenen animals el l'historia...

3. Cerca una imatge adient i la penges al teu blog.