Metàfora
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.
| Un trau sinuós, obert al mig d’aquest tapís obscur, | El "trau sinuós" es refereix a la lluna en quart creixent i el "tapís obscur" representa la nit. CEL D'ESTIU ("Quart creixent") |
Comparació
Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.
| La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. | El segon vers conté una comparació evident. Noteu que el primer conté una metàfora: "de mocadors farcida" fa referència a les crestes blanques de les onades. ORATGES ("Gregal") |
Personificació:
Atribució de característiques animals a un esser inanimat o d'accions pròpies de les persones a qualsevol ésser no hum. Sospira arbres la campana, J Verdaguer.
Al·literació
Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.
| Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. S’eixamplen les eixides enxubades, s’aixequen eixams de moixes bruixes. | Repetició del so palatal sord ABECEDARI ("X") |
Apòstrofe
L'apòstrofe és un recurs literari consistent en dirigir-se cap a una entitat no animada o abstracta, per exemple "Oh, sol, escolta'm!". A diferència de la personificació, l'apòstrofe considera aquesta entitat com a vocatiu, és a dir, com a possible destinatari del discurs literari. Sovint va acompanyada d'una exclamació o mecanisme per denotar èmfasi, incloent-hi interjeccions.
Encavallament
l'encavallament es produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc. Un exemple el podem trobar en aquest fragment d'un poema de Josep Maria López-Picó:
- Tèbia i perfumada la nit talment com una
- beutat que deslligués la cabellera bruna
- damunt de sa nuesa... El seu esguard on mira
- rient i viva flama encén d'una guspira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada